2n dia

Sort n’hi ha de que tenim aire condicionat a cada habitació del pis, sinó les nits serien insuportables. Crec que mai havia sentit en la meua pell tanta calor com aquí. Quan surtes al carrer és com si estiguesses entrant en un forn. Pareix mentira que encara no haigo agafat un constipat per culpa dels constants canvis de temperatura entre els edificis i el carrer.

Ahir pel matí haviem quedat en Shubham i Poliana per agafar el bus. Shubham ja fa uns dies que està per aquí i sap on estan les parades. El bus aquí és una mica diferent que allà. El bitllet individual del bus amb aire condicionat costa 2 yuans (20 cèntims). Sempre sol anar bastant ple de gent i resulta ser bastant agobiant. No sé com es deu poder sobreviure en un bus com aquests sense aire condicionat. Vam arribar una mica més tard de l’hora d’entrar. Dawid m’havia comentat que si no arribes puntual et poden arribar a descomptar uns quants yuans del sou. O siga que en els dies següents haurem de matinar encara una mica més.

Una vegada arribats a la feina el meu tutor m’havia d’acompanyar a la comissaria de policia per fer el certificat de residència. També vam aprofitar per comprar una targeta per al mòbil ja que em surt més a compte tenir un número xino. De seguida se’ns van fer les 11:15, hora de dinar! Crec que mai havia dinat tan pronte com aquí. A l’empresa hi ha menjador. És com una espècie de buffet lliure on pots agafar tot lo que vulgos. Vaig carregar-me lo plat de coses diferents, la majoria no sabia lo que eren però en general estava tot prou bo, us poso una foto en lo que vaig agafar. De postre hi havia síndria, una fruita bastant comuna per aquí ara a l’estiu. Com no, tampoc no hi podia faltar l’arròs! En un quart vam dinar però en teoria tenim una hora per a tornar al lloc de treball. I us preguntareu, quina és la meua feina aquí? Pos per ara m’hai passat lo dia d’ahir i avui escrivint per al blog. Només m’han dit que per ara he de preparar una exposició de com a mínim una hora parlant sobre lo meu país, costums, tradicions, història, etc. Estic començant a sospitar que no tenen molta feina per a nosaltres els estrangers. Ja verem com evoluciona al llarg dels dies.

A les 17:15 ens vam trobar a Katia i sa germana i ens van comentar si volíem anar a sopar a una teteria o “tea house”, ja que elles marxaven demà (avui) i volien despedir-se de la gent. Vam anar a casa, em vaig dutxar i vam agafar un taxi cap al destí. Els taxis també són barats. 20 minuts de trajecte ens van costar 20 yuans (2 €). La “tea house” és com un restaurant però per beure només et serveixen te. Això si, pots triar entre diferents tipus de te. Tots ells molt saludables! Si al dinar ja havia pogut comprovar la gran quantitat de menjar que podia triar, aquí la cosa és multiplicava per 10. També funcionava com un buffet lliure on ets podies servir el que vulguesses entre una infinitat d’aliments: fruits secs, fruita, ous bullits, rotllets fregits, tofu, sopes, arròs en verdures, fideus, carn de porc i fins i tot un cap de pato picant!. La veritat que és excitant vere tanta quantitat diferent de menjar. També us poso unes fotos on es pot apreciar la gran varietat d’aliments. Si en el dinar és menjava ràpid el sopar aquí era una altra història. Vam estar com unes 3 hores sopant! Finalment, al acabar, ja en la panxa plena vam sortir al carrer per a baixar lo menjar. La zona que ens trobàvem estava prop del famós llac de Hangzhou. Des de que vaig arribar tenia ganes d’anar-hi. Tot i estar fosc vaig poder apreciar la gran magnitud del llac. Espero tenir temps els dies vinents per anar a pegar voltes i disfrutar d’este escenari natural. Després de caminar un rato ens vam despedir de les brasilenyes i vam marxar cap a casa. Abans d’anar a dormir vaig aconseguir parlar en ma mare gracies al VoipBuster i després vaig intentar publicar l’escrit d’ahir amb èxit. El problema que em trobo és que no puc veure cap pàgina de blogspot. Ja sigui per la censura o ves saber. Si en els pròxims dies continuo tenint problemes miraré de publicar en algun altre blog. Ja vos aniré informant.

Au adéu!